lunes, 19 de noviembre de 2012

LA REVOLUCIÓN DE CUBA

La Revolució Cubana s’inicia el 26 de juliol de 1953 i s’acaba l’1 de Gener de 1959 dirigida per Fidel castro per derrocar la dictadura de Fulgencio Batista ( cop d’Estat del 10 de març de 1952 per derrocar el govern corrupte de Carlos Prío), que ja havia governat Cuba entre 1934 i 1944. Però Fidel Castro, un jove advocat s’hi nega.
Castro crea, al costat de Abel Santamaría i altres, una organització clandestina de joves estudiants i treballadors, molts d'ells provinents de les files del Partit del Poble Cubà i assalten a la segona fortalessa militar de Cuba, la Caserna Moncada, el 26 de juliol de 1953, a la ciutat de Santiago de Cuba, i a la Caserna Carlos Manuel de Gespes en Bayamo, tots dos a la part oriental de la illa de Cuba.
Encara que l’atac va fracasar, Fidel, el seu germà i altres partidaris van aconseguir sobreviure a la dura represió de la dictadura de Batista.
Després de 22 mesos a la pressó, el règim de batista absol la condemna gràcies a la pressió popular. Com que en Cuba no es podia fer una lluita política pacífica, decideix anar-se a Mèxic a preparar una lluita armada i organitzen l’expedició del Yate Granma, on anaven d’entre altres. Ernesto Che Guevara i Camilo Cienfuegos. S’havia creat formalment el moviment 26-Juliol.

Encara que el baixell només estava capacitat per 20 persones, s’hi van embarcar 82.
El 2 de desembre de 1956, la guerrilla Cubana  desembarquen amb retràs, i això fa que l’atac coordinat amb Frank País a Santiago de Cuba, no funcionés per distreure l’exèrcit de Batista. Els 82 guerrillers van sufrir una primera derrota i es van acabar dispersant.
Al final només van arribar 20 guerrillers a la Sierra Maestra.

El Gener de 1957 la guerrilla realitza les seves primeres accions (El combate de Plata)  i guanya.
Durant tot l’any, la guerrilla es fortaleix i s’expandeix per tot l’orient de l’illa, augmenten els frents, pero també augmenta la represió de la dictadura apoyada completament  pel govern d’ E.E.U.U.
El 9 d’abril de 1958, es convoca una Vaga Revolucionaria que el govern de Batista frena, i que el cap d’unes  semanes després, fa una ofensiva general a la Sierra Mestra que fracasa i només serveix per fer més fortes les guerrilles.
Les forces d’ Ernesto i Camilo fan una ofensiva militar a la ciutat de Santa Clara al centre del pais i després es dirigeixen a la Habana.
Després de la ofensiva de Santa Clara a finals de 1958, Batista abandona la illa l’1 de gener de 1959, i un dia després El Che i Cienfuegos prenen la Habana, pero históricament es reconeix l’1 de Gener com a victoria de la Revolució.
Quan Fidel Castro va arribar a La Habana el 8 de Gener, el Partit Socialista Popular i el Directori Revolucionari (format per estudiants i intelectuals)  forma una coalició amb Castro i el seu moviment.
Després de pendre la Habana, el Moviment 26 de juliol es declara victoriós i Fulgencio Batista es oficialment derrocat.

TORNA LA TENSIÓ

Al final de la dècada dels 70, van sorgir nous focus de conflicte a tots els continents que van tornar a despertar les tensions entre els dos blocs a la Guerra Freda.

Per part de la URSS, va refermar la política de suport de  moviments revolucionaris comunistes. Un d’ells va ser el recolzament al partit comunista afgà, que va arribar al poder l’any 1978, poc després de la caiguda de la monarquia a l’Afganistan.  El fet de que el partit comunista proposi la instauració de noves lleis amb intenció de modernitzar el país, com la igualtat de drets per l’home i la dona, va generar un rebuig de la societat perquè s’adonaven que el comunisme no podia ser compatible amb l’ Islam. Veien al comunisme com una amenaça directa a la seva fe.

Com a conseqüència, els Islamistes més conservadors van fer un cop d’Estat, arribant al poder, duent a terme polítiques que els allunyés de la òrbita soviètica per apropar-se més a la occidental, ja que no es trobarien contradiccions amb el govern i la religió.

Aquest fet, va crispar a la URSS, que convençuda a no perdre l’oportunitat d’aconseguir que un país sigui comunista, i de no perdre una localització geogràfica estratègica,  va intervenir militarment.

L’ocupació soviètica a l’Afganistan va ser senzilla, no va trigar més de 24h en controlar la zona. No obstant, no s’adonaven que estaven creant el seu propi Vietnam.  El poc coneixement del terreny i la voluntat del poble totalment en contra disposats a donar la vida per les seves creences religioses van dificultar el progrés soviètic a la guerra. A més, les guerrilles afganes estaven subvencionades econòmicament i  amb armament  pels Estats Units, el que significa que la URSS no tenia tanta avantatge en quant a armament.

Durant la guerra,  s’hi van afegir nous aliats recolzant a les guerrilles afganes,  brigades militars de països veïns islàmics que lluitaven en nom d’Al·là. Se’ls va posar el nom de “Guerrilles de la Fe”.

La guerra va quedar enquistada, fins la arribada de Gorbachov al poder de la URSS, que pretenia reformar la URSS, una de les reformes per reduir costos era la retirada de les tropes escalonada a l’Afganistan. Fins al 1989 els soviètics no van fer una retirada total de les tropes.

Per part dels Estats Units, al començament de la dècada dels 80, l’accés del republicà Ronald Reagan a la presidència va iniciar una política agressiva d’intervencions militars amb l’objectiu de refermar el control estratègic del món. Durant el seu mandat es va dur a terme la invasió militar de l’illa de Grenada i va donar suport a les dictadures militars d’El Salvador i d’Hondures. També va decretar el boicot econòmic a Nicaragua, ja que els socialistes van aconseguir arribar al poder.

A més, hi va haver un rellançament de la cursa nuclear amb el pla de defensa estratègica anomenat Guerra de les  Galàxies. Aquesta nova cursa d’armaments va acabar d’arruïnar la feble economia soviètica i va accelerar els canvis que es van produir  a la darreria de la dècada dels 80 a la URSS.

 

 LA GUERRA DEL VIETNAM

Introducció:
Per entendre la Guerra del Vietnam, primer s’ha de saber que va passar primer.
Indoxina, formada per l’actual Laos, Cambodja i Vietnam, era una colonia francesa en el continent asiàtic que amb les milicies vietnamites de Ho Chi Minh (Vietminh) (recolzades per China) van lluitar per l’independència desde 1945 fins el 1954.
El 2 de setembre de 1945, Ho Chi Minh declara l’Estat Democràtic de Vietnam, apart de la concelleria Japonesa.
Al acabar-se la 2a Guerra Mundial, França reclama les seves colonies i envià un exercit a Indoxina. Les negociacions es van esgotar a la tardor de 1946, quan començà La Primera Guerra de Indoxina. Per una banda, tenim als comunistes (Vietminh) recolzades a partir de la victoria comunista a Xina de 1949, i per l’altre banda tenim a França recolzada econòmicament per EE.UU. La guerra va dirar fins el 1954 amb l’’armistici firmat a Ginebra que va fer una divisió d’Indoxina. Cambodja, Laos, Vietnam del Nord i Vietnam del Sur.
Un cop d’Estat del Vietnam del Sur per impedir la reunificació dels dos territoris i va desembocar a l’infiltració de soldats nord-vietnamites per recolzar el Vietcong (guerrilles comunistes del Vietnam del sur) que va acabar en la Guerra del Vietnam o també coneguda amb el nom de la Segona Guerra d’Indoxina.

Aquest va ser l’origen d’una guerra que gairebé va durar 20 anys. Els EUA mitjançant acords amb el Vietnam del Sur van subministrar tropes i armament. Al 1963 el conflicte es va intensificar la ajuda americana va arribar aportar mes de mig milió de soldats.
Però encara i això els americans s’enfrontaven a una població organitzada per guerrilles i que no es rendia fàcilment (malgrat de recórrer contínuament la guerra química i als bombardejos massius sobre la població civil). Això va convèncer als EUA de la dificultat de obtenir una victòria militar.



Caiguda de Saigón- Fi de la Guerra de Vietnam

La Caiguda de Saigón va marcar el fi de la Guerra de Vietnam i la reunificación del país.
La caiguda de Saigon va consistir en la invasió de la capital sud vietnamita per part del exercit nord vietnamita.
Va comportar evacuació masiva de diplomatics i suport nord-americà, ciutadans estrangers i refugiats vietnamitas abans de que caiges la ciutat.
Hi va haver més de 2000 morts a Saigon en menys de 24 hores . Moltes families no van poder fujir de la ciutat i d’altres van morir al ser llençades desde un helicopter al voler arribar a un lloc més segur.
Per tant, aquest dia el recordem com el Día de la reunificació o de l’alliberació de Vietnam.


http://www.youtube.com/watch?v=7UdGZ-5VcZQ