lunes, 19 de noviembre de 2012

TORNA LA TENSIÓ

Al final de la dècada dels 70, van sorgir nous focus de conflicte a tots els continents que van tornar a despertar les tensions entre els dos blocs a la Guerra Freda.

Per part de la URSS, va refermar la política de suport de  moviments revolucionaris comunistes. Un d’ells va ser el recolzament al partit comunista afgà, que va arribar al poder l’any 1978, poc després de la caiguda de la monarquia a l’Afganistan.  El fet de que el partit comunista proposi la instauració de noves lleis amb intenció de modernitzar el país, com la igualtat de drets per l’home i la dona, va generar un rebuig de la societat perquè s’adonaven que el comunisme no podia ser compatible amb l’ Islam. Veien al comunisme com una amenaça directa a la seva fe.

Com a conseqüència, els Islamistes més conservadors van fer un cop d’Estat, arribant al poder, duent a terme polítiques que els allunyés de la òrbita soviètica per apropar-se més a la occidental, ja que no es trobarien contradiccions amb el govern i la religió.

Aquest fet, va crispar a la URSS, que convençuda a no perdre l’oportunitat d’aconseguir que un país sigui comunista, i de no perdre una localització geogràfica estratègica,  va intervenir militarment.

L’ocupació soviètica a l’Afganistan va ser senzilla, no va trigar més de 24h en controlar la zona. No obstant, no s’adonaven que estaven creant el seu propi Vietnam.  El poc coneixement del terreny i la voluntat del poble totalment en contra disposats a donar la vida per les seves creences religioses van dificultar el progrés soviètic a la guerra. A més, les guerrilles afganes estaven subvencionades econòmicament i  amb armament  pels Estats Units, el que significa que la URSS no tenia tanta avantatge en quant a armament.

Durant la guerra,  s’hi van afegir nous aliats recolzant a les guerrilles afganes,  brigades militars de països veïns islàmics que lluitaven en nom d’Al·là. Se’ls va posar el nom de “Guerrilles de la Fe”.

La guerra va quedar enquistada, fins la arribada de Gorbachov al poder de la URSS, que pretenia reformar la URSS, una de les reformes per reduir costos era la retirada de les tropes escalonada a l’Afganistan. Fins al 1989 els soviètics no van fer una retirada total de les tropes.

Per part dels Estats Units, al començament de la dècada dels 80, l’accés del republicà Ronald Reagan a la presidència va iniciar una política agressiva d’intervencions militars amb l’objectiu de refermar el control estratègic del món. Durant el seu mandat es va dur a terme la invasió militar de l’illa de Grenada i va donar suport a les dictadures militars d’El Salvador i d’Hondures. També va decretar el boicot econòmic a Nicaragua, ja que els socialistes van aconseguir arribar al poder.

A més, hi va haver un rellançament de la cursa nuclear amb el pla de defensa estratègica anomenat Guerra de les  Galàxies. Aquesta nova cursa d’armaments va acabar d’arruïnar la feble economia soviètica i va accelerar els canvis que es van produir  a la darreria de la dècada dels 80 a la URSS.