lunes, 19 de noviembre de 2012

LA REVOLUCIÓN DE CUBA

La Revolució Cubana s’inicia el 26 de juliol de 1953 i s’acaba l’1 de Gener de 1959 dirigida per Fidel castro per derrocar la dictadura de Fulgencio Batista ( cop d’Estat del 10 de març de 1952 per derrocar el govern corrupte de Carlos Prío), que ja havia governat Cuba entre 1934 i 1944. Però Fidel Castro, un jove advocat s’hi nega.
Castro crea, al costat de Abel Santamaría i altres, una organització clandestina de joves estudiants i treballadors, molts d'ells provinents de les files del Partit del Poble Cubà i assalten a la segona fortalessa militar de Cuba, la Caserna Moncada, el 26 de juliol de 1953, a la ciutat de Santiago de Cuba, i a la Caserna Carlos Manuel de Gespes en Bayamo, tots dos a la part oriental de la illa de Cuba.
Encara que l’atac va fracasar, Fidel, el seu germà i altres partidaris van aconseguir sobreviure a la dura represió de la dictadura de Batista.
Després de 22 mesos a la pressó, el règim de batista absol la condemna gràcies a la pressió popular. Com que en Cuba no es podia fer una lluita política pacífica, decideix anar-se a Mèxic a preparar una lluita armada i organitzen l’expedició del Yate Granma, on anaven d’entre altres. Ernesto Che Guevara i Camilo Cienfuegos. S’havia creat formalment el moviment 26-Juliol.

Encara que el baixell només estava capacitat per 20 persones, s’hi van embarcar 82.
El 2 de desembre de 1956, la guerrilla Cubana  desembarquen amb retràs, i això fa que l’atac coordinat amb Frank País a Santiago de Cuba, no funcionés per distreure l’exèrcit de Batista. Els 82 guerrillers van sufrir una primera derrota i es van acabar dispersant.
Al final només van arribar 20 guerrillers a la Sierra Maestra.

El Gener de 1957 la guerrilla realitza les seves primeres accions (El combate de Plata)  i guanya.
Durant tot l’any, la guerrilla es fortaleix i s’expandeix per tot l’orient de l’illa, augmenten els frents, pero també augmenta la represió de la dictadura apoyada completament  pel govern d’ E.E.U.U.
El 9 d’abril de 1958, es convoca una Vaga Revolucionaria que el govern de Batista frena, i que el cap d’unes  semanes després, fa una ofensiva general a la Sierra Mestra que fracasa i només serveix per fer més fortes les guerrilles.
Les forces d’ Ernesto i Camilo fan una ofensiva militar a la ciutat de Santa Clara al centre del pais i després es dirigeixen a la Habana.
Després de la ofensiva de Santa Clara a finals de 1958, Batista abandona la illa l’1 de gener de 1959, i un dia després El Che i Cienfuegos prenen la Habana, pero históricament es reconeix l’1 de Gener com a victoria de la Revolució.
Quan Fidel Castro va arribar a La Habana el 8 de Gener, el Partit Socialista Popular i el Directori Revolucionari (format per estudiants i intelectuals)  forma una coalició amb Castro i el seu moviment.
Després de pendre la Habana, el Moviment 26 de juliol es declara victoriós i Fulgencio Batista es oficialment derrocat.